La crisi salvatge viscuda a la darrera dècada encara avui impacta en moltes llars colomenques. S’hi afegeix la precarització del treball i l’atur prolongat, que han conduït a una part de la població colomenca a una situació de vulnerabilitat. L’equip de govern que presideixo sempre ha tingut com a prioritat combatre les pitjors conseqüències de la pobresa. En els darrers anys, l’emergència habitacional derivada de l’augment indiscriminat del lloguer i dels desnonaments ens han portat a actuar sense treva des de la trinxera local. Hem invertit en ajuts d’emergència social, que han evitat talls d’aigua, llum i gas a les llars, i en l’alimentació de colomencs i colomenques que ho havien perdut tot. També hem reforçat els serveis d’atenció a domicili de la gent gran, les bonificacions de la targeta rosa i les beques de menjador dels infants. Tot plegat perquè les famílies poguessin tirar endavant d’una manera digna, amb un projecte de vida amb garanties. Això ho hem pogut fer dedicant veritables esforços econòmics i humans. Ara, ens han tornat a reconèixer aquesta inversió —amb la qualificació d’excel·lència— i la bona feina realitzada. Però no abaixarem la guàrdia, seguirem combatent les desigualtats, amb totes les eines possibles, per garantir el benestar de la ciutadania i protegir les famílies i les persones amb més problemes. Sens dubte, seguirem lluitant per una societat més justa i igualitària.