Diaris de Viatges
DIARIS DE VIATGES és un cicle expositiu de fotografia social que es du a terme a la Sala Riu, en el Centre Cívic Riu. Hi tenen cabuda treballs d’actualitat que posen el focus en temes que pateixen de l’oblit o són relegats en els grans mitjans. La temàtica de les exposicions —en què la imatge sempre va acompanyada de text— sovint fa palès la vulneració de drets humans d’un col·lectiu o d’una comunitat. L’objectiu del cicle és facilitar el coneixement i la reflexió, a més de promoure el debat entre el públic assistent i els autors i autores. També vol ser un incentiu a la fotografia humanitària entre l’autoria colomenca.
En general, cada any es mostren quatre treballs. El cicle només s’ha interromput a causa de la pandèmia. El projecte es va reprendre en el 2021, quan encara no era possible les activitats a espais interiors, amb la instal·lació al parc fluvial del Besòs de la retrospectiva «11 Anys de Diaris de Viatges»
Aquest projecte de sensibilització de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es fa en col·laboració amb la plataforma Territorios Libres.
16a edició DIARIS DE VIATGES_2025 – Imperdibles
En aquest 2025, el lema dels treballs exposats a la Sala Riu és «Imperdibles» perquè no te’ls pots perdre. De fet, dos d’ells estaven programats per al 2024 i, al no haver-se fet, es reprogramen en aquest 2025. De les quatre exposicions en queda el material imprès (cartell, desplegable), el testimoni de les xarxes socials i, sobretot, l’impacte i la reflexió que produeix a cadascú de nosaltres. Sens dubte que el lema també ens retrotrau a l’objecte, en aquella petita agulla que ens protegeix de la punxada mentre prova d’unir allò que de manera accidental s’ha separat .
El cicle Diaris de Viatges pretén oferir una mirada al voltant dels problemes globals i les causes que els originen, mostrar allò que rarament apareix a mitjans generalistes o amb el pas del temps s’ha oblidat. Ho fa utilitzant la fotografia com a llenguatge per avançar cap a majors nivells de justícia social i sostenibilitat ambiental. Aquest projecte es treballa conjuntament amb la cooperativa La productora fotogràfica.
Com cada any, el cicle de Diaris de Viatges constarà de quatre exposicions Sala Riu. A més de la presentació –on es compta amb l’autoria-, es programen activitats complementàries per aprofundir en el seu contingut. També es convida a participar-hi a serveis municipals i entitats que treballen localment el tema que s’exposa. Enguany, hi ha dues exposicions vinculades a medi ambient, una a feminisme i l’altra a l’esport.
EXPOSICIONS
- Del 4 de març al 12 d’abril– exposició THE MELTING AGE, d’Alfons Rodríguez sobre la crisi climàtica. Un dels blocs d’aquesta exposició es mostrarà a l’espai expositiu del Fons Documental Joan Gomis.
- Del 13 de maig al 13 de juny – exposició ÚNICAS, de Cristina Núñez Baquedano, una revisió social a través de la fotografia d’una comunitat emocional de dones que té com escenari el futbol.
- Del 23 de setembre al 23 d’octubre – exposició AGUA, un viatge per descobrir com mou el món prevista en el marc de les Jornades per la Pau i la Cooperació i d’autoria col·lectiva. La mostra aplega cinc treballs escollits de la revista monogràfica de 5w que aborda la problemàtica de l'aigua en diversos països. Part d’aquesta exposició es mostrarà a l’espai expositiu del Fons Documental Joan Gomis. Els seus projectes son:
— Santi Palacios y Maribel Izcue. YAKARTA SE HUNDE. (Jakarta)
— José Colón y Agus Morales. EL AGUA QUE CORRE POR LA GUERRA. (Ucraïna)
— Santi Donaire. VENENO. (Estat espanyol)
— Solmaz Daryani. LOS OJOS DE LA TIERRA. (Iran)
— Sanne Derks. LAS BRIGADAS DEL AGUA EN CUBA. (Cuba)
- Del 18 de novembre al 18 de desembre - exposició MODERN SLAVE TRADE, de Lorena Ros, sobre el tràfic de dones de Nigèria a Europa. Santa Coloma és la seu d'una conferència internacional el cap de setmana del 21, 22 i 23 de novembre i estarà genial tenir l'exposició. També hi ha la commemoració del 25N i del 10 de desembre en aquest període.
ÚNICAS
Cristina Núñez Baquedano. Del 13 de Maig al 13 de juny.
«Únicas» és una revisió social a través de la fotografia d’una comunitat emocional de dones que tenen com a escenari compartit el rugbi. El projecte recull tres anys de convivència amb aquest grup, format per dones de procedències, edats i ideologies diverses.
El rugbi, esport minoritari, sobreviu a Navarra gràcies al primer equip femení existent des de fa 26 anys. La seva continuïtat ha estat possible pel compromís col·lectiu i els vincles socioafectius que han teixit totes les dones que, al llarg dels anys, n’han format part. Aquest col·lectiu ha desenvolupat un sistema d’autogestió democràtica, on cada jugadora assumeix un rol extrapolable a la vida quotidiana. Al mateix equip hi conviuen dones d’entre 16 i 41 anys.
«Únicas» esdevé un observatori que ens aproxima a la realitat de les dones d’avui: el factor humà, els rols de gènere, els clixés preestablerts, les fronteres invisibles que travessen el nostre model social, la memòria, la comunitat i la identitat.
Com afirma Clarissa Pinkola Estés a Dones que corren amb els llops: "Qui no troba delit a l’hora d’aprendre, qui no se sent atret per noves idees o experiències, no podrà desenvolupar-se més enllà del punt del camí on descansa ara mateix". I afegeix: "Ser forta no vol dir exhibir músculs o resistència física. Vol dir saber trobar-se amb allò numinós que portem dins sense fugir-ne; viure activament en connexió amb la natura salvatge d’una manera pròpia. Vol dir ser capaç d’aprendre, de sostenir allò que sabem. Vol dir sostenir-se i viure".
Cristina Núñez Baquedano és fotògrafa independent. Ha dedicat la seva vida professional a la fotografia publicitària i al fotoperiodisme. Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis de Pamplona, EFRI, LENS i, actualment, estudia el Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Navarra. A més, ha treballat en conservació del patrimoni sobre suport fotogràfic.
Durant cinc anys va ser editora de la revista Contraluz de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Navarra. Guardonada amb diversos premis internacionals, la seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, com ara la del Museu de Navarra.
Ha col·laborat amb associacions sense ànim de lucre com HYPOHEALS i NOSOLOFILMS, que tenen com a objectiu la formació i l’empoderament social a través de la imatge en escenaris d’exclusió social.
Documentalista i creadora visual, els seus projectes personals parteixen d’una mirada antropològica des de la qual narra històries properes, amb la cultura i el factor humà com a expressió dels comportaments de la societat contemporània.
THE MELTING AGE
Alfons Rodríguez. Del 4 de març al 12 d’abril.
De la calor al fred. Tot sembla un joc esperpèntic i grotesc al qual nosaltres mateixos ens obliguem a jugar. Un contrasentit que no té precedents. A Groenlàndia o a l’Antàrtida, el desglaç per l’escalfament provoca l’augment del nivell dels oceans al planeta, a més de refredar corrents marins que alhora afecten la fauna i els ecosistemes. Un excés d’aigua salada que contrasta amb el malbaratament dels escassos aqüífers d’aigua potable. Els pols es fonen i això ens afecta molt negativament, però l’ésser humà també s’entesta a veure-ho d’una altra manera. El territori que aflorarà, accessible, sota el gel de la gegantina Groenlàndia o del continent antàrtic serà un nou espai per explotar-hi recursos naturals intactes fins ara, sobretot petroli i gas. Els mateixos recursos que han provocat, paradoxalment, que es fongui el gel, i que han fet que uns quants siguin rics i la immensa majoria pobra o molt pobra.
El canvi climàtic antropogènic ja és un fet demostrat. És la conseqüència de l’escalfament global de la Terra provocat per la raça humana.
Grans conferències internacionals que reuneixen gairebé tots els països del món debaten sobre com hem d’actuar davant d’aquesta situació, com en podem mitigar els efectes, sobre la responsabilitat global i sobre el futur pròxim del nostre planeta. Però el fet que ens reunim amb bones intencions i que algunes mesures o acords siguin vinculants o no, importa ben poc. El que veritablement és rellevant és que sembla que ningú farà el primer pas. Un primer pas en una direcció més sostenible i curosa amb l’ús massiu dels limitats recursos naturals del planeta.
L’explotarem fins que exhali el darrer alè? Si volem un no, hem d’actuar ja.
Alfons Rodríguez és fotògraf i documentalista. Ha viatjat i treballat a 120 països dels 7 continents. La seva obra gràfica s'ha exposat a diferents països d'Amèrica, Àfrica, Europa i Àsia. Les seves imatges s'han publicat en mitjans com National Geographic Magazine, La Repubblica, Lens The New York Times, El País, Geo, The Courier, El Mundo, Vogue, La Vanguardia, 5W, La Vie, Vice News o Gatopardo, entre molts d’altres.
És autor de llibres i pel·lícules documentals. Ha col·laborat amb organitzacions, fundacions i agències internacionals com Nacions Unides, Oxfam, Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, Metges Sense Fronteres, UNICEF o Acció contra la Fam, per destacar-ne algunes, així amb governs de diversos països.
Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Reportatge Social i ha obtingut nombrosos reconeixements i altres premis. Finalista als True Story Awards amb el projecte «Indestructibles», que es va presentar a la Sala Riu el desembre del 2021. El 2016 s’havia acollit al mateix espai el seu treball «Ebola, més enllà de l’Ebola».