El relat de la intervenció
Construint la convivència
Santa Coloma de Gramenet ha estat des de principis del segle passat lloc d'arribada de persones provinents d'altres indrets: de Catalunya, d'Espanya i del món. Aquests fluxos han donat identitat a la ciutat i són un factor substancial en l'estructura social i laboral, el teixit econòmic i comercial i l'estructura urbana. Però, la construcció de la ciutat i de la convivència és una tasca llarga i complexa, però possible amb la participació de tothom. En aquest sentit, la Carta Europea dels Drets Humans a la ciutat, signada per Santa Coloma de Gramenet l’any 2000, estableix que “la ciutat és l’espai col•lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”.
La convivència, treballar la millora continuada de les relacions entre les persones i de les persones amb el seu entorn, ha estat des de sempre una estratègia de l’equip de govern. En conseqüència, té especial rellevància la incorporació, el 9 de setembre de 2014, de Santa Coloma a la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI), que és part del programa Intercultural Cities (ICC), del Consell d’Europa, la xarxa es anomenada RECI-ICC.
La gestió de la interculturalitat es basa en el treball sistèmic del triangle format per la igualtat i equitat de drets i deures, el reconeixement de la diversitat i la interacció de les persones. En treballar per a garantir la satisfacció dels drets econòmics, socials i civils i culturals i en fer complir els deures. La xarxa d’ Intercultural Cities, constituïda per més de 160 ciutats europees, ho van tornar a manifestar a Lisboa i ho van recollir a la Declaració de Lisboa, 28 i 29 de novembre de 2017, sobre polítiques urbanes per a la integració inclusiva de les persones migrants i els avantatges de la diversitat.
20 anys de polítiques de convivència
El relat de la intervenció: construint la convivència pretén posar a l’abast de tothom el procés de millora continuada en el treball per la convivència a la ciutat. Així, segons el context determinat, aquest relat fa referència a la diagnosi, la planificació, l’actuació concreta, i l’avaluació; sense perdre de vista la transformació social succeïda. Aquest document intenta seguir així el procés en forma d’espiral, més adaptat a la realitat existent que no una visió temporal essencialment lineal.
El document s’estructura a partir del relat temporal municipal entenent que els diversos períodes polítics ens doten d’un marc explicatiu, en el qual interrelacionen el context històric i demogràfic, el polític i organitzatiu i les intervencions i actuacions de caràcter concret. Val a dir que les diverses nocions i els diferents marcs conceptuals utilitzats estan directament relacionats amb els aprenentatges, els coneixements i l’acumulació d’experiència, i per tant han canviat amb la pràctica i l’evolució dels discursos tant a nivell local com global.