Anuncis publicitaris per a e-xarxes socials adreçat a noies i noies entre 12 i 18 anys, per prevenir consums problemàtics de drogues i altres comportaments de risc.


PRESSIÓ DE GRUP Vídeo ¡Sé tú!

Vídeo realitzat amb el centre obert Casal dels Infants.
Vol transmetre com afecta la pressió de grup en la presa de decisions.


Què és la pressió de grup?

És la influència que exerceixen els nostres amics o amigues sobre nosaltres. Però no cal oblidar que nosaltres també podem influir-los. Se li diu pressió de grup perquè és una influència que és difícil d'esquivar, ens posa a prova i de vegades pensem que dient que no al que se’ns demana, o sentim que ens demana el grup, la relació d'amistat que tenim es ressentirà.

Podem dir que hi ha dos tipus d'influència o pressió, la que ens pot repercutir positivament i la que ho pot fer d'alguna manera negativa. Per exemple, els nostres amics poden ensenyar-nos maneres millors de fer alguna cosa, o donar-nos la vara perquè escoltem cert grup de música que està molt bé, i d'altra banda, també poden pressionar-nos per fer coses que poden no acabar molt bé, com fer salts perillosos, consumir drogues quan no volem fer-ho, etc.

Com detectar-la

Pots sentir com una petició d'un amiga o vàries et fa dubtar. Valores les conseqüències de fer el que diuen, i també de no fer-ho. Et trobes sota un dilema. Pot ser que sigui per alguna cosa positiva, com superar la por a parlar en públic, o per a alguna cosa amb conseqüències que no coneixes, com beure alcohol.

Com fer-li front

Una manera senzilla de saber què fer és preguntar-te a tu mateix com et sentiràs demà. Si la resposta és positiva, ànim i endavant. En canvi, si no ho és arriba el moment més dur de tot, dir que no.

El teu no pot animar a altres amics que estaven dubtant a dir que no també i el resultat pot ser acabar fent una altra activitat en la qual tots ens sentim còmodes.


PRESA DE DECISIONS Vídeo Busca tu ambiente

Vídeo realitzat amb el centre obert Germina.
Pretén motivar als i a les joves a buscar nous cercles socials si els que tenen no els satisfan.

Què hi ha de la presa de decisions?

Per entendre bé la presa de decisions imagina que dins de la teva ment, cada vegada que cal prendre una decisió, hi ha un debat entre els teus dos follets, l'emocional i el racional. En aquest debat han d'intentar posar-se d'acord, de vegades ho aconsegueixen i unes altres no. Aquests follets neixen amb nosaltres i van creixent al mateix ritme fins que entrem en l'adolescència. En aquest moment l'emocional creix més i ho té més fàcil per fer-se escoltar. En passar l'adolescència el racional pega l'”estirón” i poden passar tres coses, que es faci tan gran com ell, que es quedi més petit o que el sobrepassi.

Què fan aquests follets?

Al moment d'haver de triar entre diferents opcions els follets inicien el debat a la recerca d'un acord, de vegades ho aconsegueixen i de vegades no.

El follet emocional mira per si mateix, per les emocions intenses, sense pensar en les conseqüències de les seves decisions. El follet racional, per la seva banda, mira com obtenir el major plaer amb les mínimes conseqüències negatives. Moltes vegades això implica esperar per aconseguir alguna cosa, com estalviar diners, fer els deures abans d'anar al parc o a fer un volt, etc.

Com ja hem dit, en l'adolescència el follet emocional és més gran i gairebé sempre guanya. Així que és fàcil que es prenguin les decisions que ens aporten més emocions fortes però que poden suposar conseqüències xungues. Per son tant el racional com l'emocional es aprenen del seus errors, així que si alguna vegada vas fer quelcom que et va suposar alguna conseqüència negativa es molt possible que una situació semblant el follet emocional escolti més al racional.

No hi ha cap recepta per alimentar al follet racional i que creixi com el follet emocional durant l'adolescència, només el temps els iguala, així que mentrestant, l'única cosa que podem dir-te és que intentis pensar en què passarà en prendre una decisió i sobretot que et responsabilitzis de les seves conseqüències.

Si no ho veus clar pots sempre pots fer-te una llista mental sobre els pros i els contres de la decisió i què passaria en el cas que acabés malament.


ASPECTES LEGALS Vídeo ¿Conoces la ley?

Vídeo realitzat amb el centre obert Rialles.
Buscar conscienciar sobre la importància de conèixer els aspectes legals associats a l'ús i tinença de drogues il•legals a la via pública.

Correcte o incorrecte?

Una multa per consum de drogues a la via pública comporta, a més de la pasta, aguantar la brega a casa. I és que, sigui correcte o no fumar porros, la veritat és que els problemes van més enllà de les multes i poden perjudicar el dia a dia en el institut, o que hi hagi problemes amb els pares, amb la policia, etc.

Igual que els que juguen a futbol s’ajunten amb uns altres que també juguen, les persones que fumen porros acaben ajuntant-se amb altres que també ho fan, i això pot fer que es pensin que fumar-ne és normal, etc.

Les persones que fumen porros, si ho fan al carrer, en veure-ho tan normal, poden baixar la guàrdia i que la policia els enxampi o poden estar tan vigilants que no gaudeixin el que estan fent o que els hi doni mal rotllo. Per evitar això les lleis haurien de canviar i per a això cal moure’s per aconseguir-ho.

Una part de la llei de Seguretat Ciutadana està pensada per dissuadir del consum de drogues il•legals en certs llocs, com a parcs i certs espais on poden haver-hi famílies amb canalla o persones que es puguin molestar per tenir a prop a persones que estan consumint drogues.


CONSUMISME Vídeo Alerta: sociedad en adicción

Vídeo realitzat amb l’Ins La Bastida.
Vol conscienciar sobre el tipus de societat consumista en la que vivim.

Consumisme i plaer?

Per què algunes persones s’enganxen a les màquines escurabutxaques, als porros, a comprar i unes altres no?

Encara que és una pregunta que demana una llarga resposta anem a fer-ho breu: és degut principalment a que te relació amb el plaer. Consumim coses pel plaer que ens produeix fer-ho, hi ha consums que aporten més plaer i són més necessaris que altres, com beure i menjar. Hi ha uns altres que aporten menys i que no son gens necessaris com els “m’agrada” d’Instagram, com els porros, les escurabutxaques, comprar (molta) roba, etc. Dia rere dia, i des d’infinitat de llocs la publicitat, els vídeos de Youtube i els programes de televisió, per exemple, ens recorden el feliços que seríem si tinguéssim tants seguidors, si vestíssim tal o qual roba, si anéssim a tal o qual lloc, etc. El problema és que ens venen com plaer coses que costen molt d’aconseguir i que el fet d’intentar arribar a elles i mantenir-les pot produir més mal rotllo que no pas plaer.

Quan et sentis desgraciat per no tenir aquelles Nike, o lletja per no tenir els “m’agrada” que voldries en aquesta foto que acabes de pujar pensa que les coses per si mateixes no et faran sentir millor, que l’aprovació o reconeixement dels altres no depèn de tu, així que cal preocupar-se de fer que el moment present valgui la pena: gaudeix amb els amics o les amigues, amb la família, sigues realista i recorda que res, encara que en la televisió sembli el contrari, és fàcil d’aconseguir. Gaudeix el que fas a cada moment.

Moltes persones poden enganxar-se a coses perquè pensen, o s’han cregut, que el plaer ve de fora i no d’un mateix.