Davant la necessitat d’assistència social a la població, en especial a nens, malalts, gent gran i refugiats cada cop més nombrosos desprès de la pèrdua per part de la República dels fronts d’Andalusia i del Nord i el setge a Madrid, es crearà un menjador popular a la sala del cine Capitol. No serà l’únic, a aquest es sumaran dos a les Cases Barates, un al barri del Raval i un altre als baixos de l’edifici dels sindicats de la CNT.
La cantina del cinema Capitol estarà destinat a assistir a nens menors de 5 anys, patrocinat per l'Associació Internacional dels Amics Quàquers amb col·laboració de l’Ajuntament de Gramenet del Besòs. La iniciativa d'ajuda dels quàquers, va sortir d'Anglaterra on s'hi va crear el Comitè Espanyol que va estudiar i crear l'estructura amb què portarien endavant l'ajuda. Per poder organitzar de manera efectiva l'ajuda aquesta es tramitarà a través dels ajuntaments per a organitzar cantines i també distribuir a les escoles.
L'Ajuntament de Gramenet del Besòs es feia càrrec del manteniment el local, les instal·lacions i proveïa del combustible necessari pel seu funcionament. L’ Associació Internacional dels Amics Quàquers també s’encarregava de la gestió dels menjadors socials a moltes poblacions a més de ser els responsables del carnet especial per a la Cantina Municipal per nens de Gramenet del Besòs, pensat com un complement de les cartilles de racionament.
Els assistits tenien prioritat per ser nens orfes, tenir els pares al front o sense feina. Quedaven establertes les racions de menjar per a cada nen, a partir del pagament per part de l’Ajuntament de 5 pessetes mensuals per nen, l’any 1938 aquest pressupost arribava a 15 pessetes. És distribuïa ajuda especialment a qui no arribava el subministrament de pa i llet que es facilitava a través de les escoles. Els infants rebien diàriament mig litre de llet o llet amb cacau i pa o galeta. Se'ls donava oli de fetge de bacallà durant els mesos d'hivern, i també hi havia supervisió mèdica quan era possible. Poc a poc, l'edat límit d'admissió dels infants a les cantines va pujar fins a catorze anys, i la ració va augmentar lleugerament. A través de les cantines, també es donava sabó, roba i sabates, tot per atendre les necessitats dels refugiats.
El menjador va estar en funcionament fins el desembre de 1938. A Santa Coloma es va atendre a 250 infants refugiats, 300 infants de la població civil local i es feia distribució per a les escoles per 1000 infants.
Raquel Casals i Llaudet, veïna de Santa Coloma de Gramenet, l'1 de maig de 2003 va ser entrevistada per Rosa Serra amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral on recordava que a Rubí on es trobava durant la guerra "Quan va esclatar la Guerra Civil, es van notar molt les mancances en el menjar; anàvem a buscar moniatos, castanyes, avellanes i ametlles. En el poble de Rubí, s'hi van estar els quàquers com a missioners que oferien ajuda; van llogar unes cases i anaven a ajudar als baixos dels locals de l'escola on repartien llet, pa, farina i sucre a tothom del poble. A més, es van donar esmorzars gratuïts que es repartien en uns locals on s'havien instal·lat unes taules, perquè tothom que ho necessités pogués fer aquest primer àpat del dia. Jo hi vaig col·laborar; hi anava cada dia. Parlàvem amb els quàquers com a germans".