Edificis confiscats durant la Guerra Civil
El juliol de 1936 un aixecament militar encapçalat pel general Franco pretenia enderrocar el govern legítim de la República i instaurar un règim totalitari dictatorial.
A Santa Coloma, el 19 de juliol, es constitueix el Comitè Revolucionari de la localitat i s’imposa una actuació improvisada de la població, amb les forces populars que prenen la ciutat. Aquesta nova situació fa canviar moltes realitats, adaptant-les a les necessitats del moment. Així, més enllà d’uns carrers amb militants mobilitzats, diversos edificis i espais van ser confiscats i reconvertits a diferents usos durant la guerra.
La Torre Sagarra (Torre Balldovina), residència d'estiueig de la família Sagarra, va ser requisada i convertida en la seu del Comitè de Defensa de Gramenet del Besòs i dipòsit de vehicles requisats. A més, davant dels bombardejos aeris que patia la ciutat per la guerra, un antic hipogeu excavat a l'Edat Mitjana al subsòl de la torre es va habilitar com a refugi antiaeri per donar aixopluc a la població de la zona.
Can Roig i Torres va ser destinat a consultori mèdic i hospital de sang. Tenia també un refugi antiaeri. La donació d'una ambulància per part del colomenc Joan Ràfols va fer necessària l'obertura d'un accés pel carrer de Rafael de Casanova, ja que l'entrada original de la finca pel carrer Dalt de la Ciutadella no permetia el pas d’un vehicle. L’any 1939 la Creu Roja va fer-se càrrec de l'hospital de guerra i, el 1943, l'Ajuntament franquista destina l’edifici a seu de la Falange.
La Torre de Can Rius (Can Sisteré) es va destinar a escola popular –integrada en el CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada)– amb refugi antiaeri inclòs. A partir de l’abril de 1939 la torre va ser l’escola nacional de nenes. El 1952 la vídua d'Anselm Riu, Mercedes Nuet, va donar l'edifici al Patronato Municipal per fer-hi una escola pública o una biblioteca, però això no succeí. Can Sisteré va ser seu de la Falange fins al final del franquisme.
A la sala del Cinema Capitol es va crear un menjador popular destinat a infants menors de 5 anys, amb prioritat dels orfes, amb els pares al front o sense feina; poc a poc, l'edat d'admissió dels infants va pujar fins als 14 anys. Va ser patrocinat per l'Associació Internacional dels Amics Quàquers, amb col•laboració de l’Ajuntament de Gramenet del Besòs, que es feia càrrec del manteniment i de proveir el combustible per al seu funcionament. El menjador va funcionar fins al desembre de 1938.
