Les òlibes
Un dels projectes que es realitzen al centre d'Ecometròpoli des del 2016 és el hacking d'òlibes. Aquest projecte es troba englobat dins del Programa municipal de protecció i recuperació de la fauna salvatge. Pero.. què en sabem de les òlibes? Quines característiques tenen? No us perdeu el post d'avui, descobrireu un munt de curiositats d'aquestes aus tant peculiars
Les òlibes (Tyto alba) són rapinyaires nocturnes de distribució mundial, les podem trobar a tots els continents menys a l’Antàrtida.
Prefereix els espais oberts en lloc dels boscos i no la trobem a l'alta muntanya però sí prop de construccions humanes, que utilitza per fer el niu, sobretot en masies i campanars.
És un au protegida per la llei!
Com Són?
Es l'única au nocturna autòctona de color blanc. Fan entre 90 i 95cm d'envergadura i les femelles són lleugerament més grans que els mascles.
Té la cara en forma de cor i el disc facial molt marcat, com una antena parabòlica, que l'ajuda a canalitzar el so i poder caçar totalment a les fosques. Les òlibes tenen les oïdes asimètriques, una mes amunt que l'altra, així poden sentir tots els sorolls del seu entorn.
Què mengen?
Són carnívores i s’alimenten de petits mamífers. És un bon controlador de les poblacions de ratolins i rates. Una parella d’òlibes, en època de cria, poden capturar uns 25 ratolins diaris.
Reproducció
No fa niu, aprofita un forat en un edifici o en un arbre ubicats majoritàriament entorns rurals. La femella pon 4-6 ous durant la primavera de color blanc i els incuba durant 35 dies. Els pollets neixen recoberts d’un plomissol blanc. Comencen a volar entre els 2-3 mesos. Si hi ha abundància de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor. En aquesta imatge s’observa el creixement de l’òliba des del naixement fins el seu estadi adult.
Amenaces
La seva principal amenaça són els humans: la intensificació de l’agricultura ha comportat l’ús abusiu de pesticides per acabar amb les plagues d’insectes i rosegadors, provocant l’enverinament d’aquest depredador. A part de causar la mort directa de l’òliba, també afecta a la seva reproducció.
Sabies què?
L’òliba té 17 sons diferents, entre crits i xisclets. Per culpa d’aquests sons sempre ha estat relacionada amb les bruixes. Antigament es deia que es bevien l’oli de les esglésies. Era un animal de molt mala reputació. Es deia que qui veiés una òliba es moriria al cap de pocs dies, així que les mataven, i les clavaven amb les ales ben obertes a sobre les portes per espantar els mals esperits.
HACKING D’ÒLIBA A ECOMETRÒPOLI
Dins del Programa Municipal de Protecció i Recuperació de la Fauna Salvatge, realitzem al nostre centre un “hacking” d’òliba juntament amb la Generalitat de Catalunya. El “hacking”és un tipus d’alliberament suau, l’animal passa per un procés d’aclimatació al medi controlat pels experts que la realitzen abans d’alliberar-lo. Quan arriben els pollets d’òlibes a Ecometròpoli, es fiquen dins d’una caixa-niu on estaran segurs.
Els nostres experts els hi donen de menjar i a mida que els pollets creixin, mudin les seves plomes, aprenguin a volar i posteriorment a caçar, els anirem treien aliment per a que mica a mica s’independitzin i siguin capaços de sobreviure a la natura per si mateixos. Aquesta tècnica pot durar entre 2 i 3 mesos i s’ha comprovat que augmenta les probabilitats de supervivència dels polls desprès de l’alliberament.
Us proposem fer-vos una careta d'òliba. Descarrega-la clicant aquí
Avui ens transformarem en una òliba fent una fantàstica careta!
Necessitarem:
Paper
Colors
Tisores
Goma elàstica
Elaboració:
Imprimir i retallar la careta que adjuntem en aquest document.
Pintar-la al vostre gust i amb molta imaginació.
Posar-hi una goma elàstica de banda a banda.
Si no la podeu imprimir la podeu calcar directament des de la pantalla de l’ordinador i si no teniu goma elàstica ho podeu fer amb una tira de paper!
