Les aus

Com són?

Són animals vertebrats (amb esquelet intern constituït per ossos buits que permeten que siguin lleugers per poder volar) i amb el cos recobert de plomes (estructures queratinoses imprescindibles per al vol i per a mantenir la temperatura corporal). Presenten un bec sense dents i les seves extremitats superiors van evolucionar en ales.

Com respiren?

Tenen un dels sistemes respiratoris més complex de tots els grups d’animals. Durant la inhalació, un 75% de l'aire fresc passa de llarg dels pulmons i flueix directament dins un sac aeri que s'estén des dels pulmons i es connecta amb espais aeris dins els ossos i els omple d'aire. L'altre 25% de l'aire va directament als pulmons. Quan l'ocell exhala, l'aire utilitzat surt dels pulmons i l'aire fresc emmagatzemat dins el sac aeri posterior és simultàniament forçat cap als pulmons. Així doncs, els pulmons d'un ocell reben un subministrament constant d'aire fresc tant durant la inhalació com l'exhalació.

Grups d’aus

• Paleògnats (estruços i tinamús): es distribueixen per l’hemisferi sud del planeta. La majoria tenen colls llargs i cames també prou llargues, més especialitzades per a la cursa que no pas per al vol. 

D'esquerra a dreta: Emú (Dromaius novaehollandiae) i  Tinamú cellut (Crypturellus transfasciatus)

• Neògnats (amb 38 grups diferents): conté el grup Passeriformes que és el més nombrós ja que conté aproximadament el 60% d’espècies d’aus del món. 

D'esquerra a dreta: Tucà becverdós (Ramphastos sulfuratus), Pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus) i Gralla blava  (Cyanocitta cristata)

Els dinosaures amb plomes

Gràcies a les troballes paleontològiques i als anàlisis biològics exhaustius, s’ha pogut esbrinar que els ocells provenen d’un grup de rèptils prehistòrics anomenats “maniraptors”, un grup de dinosaures on s’inclou el famós Velociraptor.  

En els fòssils descoberts es pot observar com alguns dinosaures tenien plomes primitives i d’altres, com el Microraptor, tenien característiques anatòmiques que els podrien haver permès planar o volar. L’espècie que més ha ajudat a donar suport a aquesta teoria evolutiva és l’arqueòpterix, un animal que tenia trets clarament reptilians (dents, dits amb urpes i una llarga cua semblant a la de les sargantanes) però tenia unes ales amb plomes de vol idèntiques a les dels ocells moderns.

El més gran i el més petit del món

El més gran i més pesada és una au no voladora, l'estruç comú (Struthio camelus) que fa 2,75m i pot pesar 180kg. El més petit és el colibrí nan abella (Mellisuga helenae) que fa uns 5cm, pesa 1,8gr i viu a l’illa de  Cuba i a l'illa de la Joventut.

Problemàtiques de conservació

La UICN, en la seva Llista d'espècies animals en perill d'extinció consultada al juny de 2020, assenyala 1.487 espècies d’aus amenaçades a causa de la pèrdua d'hàbitat, la sobrecaça, accidents a causa de col·lisions estructurals o l'enganxada accidental en palangres, la contaminació,la competició i depredació per part d'espècies invasores foranes i el canvi climàtic.

Aus colomenques

A Santa Coloma podem trobar moltes espècies. En posarem una mostra.

Pla de Biodiversitat urbana

El Servei de Medi Ambient i Higiene Ambiental dins del Programa Municipal de Protecció i Recuperació de la Fauna Salvatge realitza censos científics d’aus al llarg de l’any, recupera espècies d'aus protegides a traves de "hacking", instal·la caixes niu per a diferents grups d’ocells,  fa un seguiment i protegeix les poblacions d’aus rupícoles del municipi i habilita els espais verds per a que siguin més beneficiosos per aquest grup, com plantant plantes que donen fruit que els ajuda a trobar aliment. A més, moltes d’aquestes actuacions van acompanyades de les activitats educatives d’Ecometròpoli,  que van dirigides a tota la ciutadania amb la finalitat de donar a conèixer la nostra fauna i conscienciar sobre la seva conservació.