Cartell
Amat Santacana • cello tenor / Clàudia Romaní • cello continuo / David Palanca • clave

15 de maig, 21:00 hores

8 euros

A ?nals del segle XVII i durant el segle XVIII hi havia diversos tipus de violoncels. N’hi havia de més grans i de més petits, de quatre cordes, de cinc i ?ns i tot de sis. També s’a? naven de maneres diferents. A la cinquena suite per a violoncel sol de J.S. Bach la corda “la” s’ha d’a?nar un to més greu i la sisena suite està escrita per a un instrument més petit amb cinc cordes, el conegut com a violoncello piccolo. Això ens va portar a pensar que en aquella època existia un instrument que se situava entre el registre del violoncel i el de la viola actual, a? nat just una octava per sota del violí: el violoncel tenor. El compositor i violoncel·lista Luigi Boccherini ens acabà de con? rmar la nostra teoria. En un dels seus testaments apareix que deixa un violon Stayner (del lutier Jakob Stainer) i un violon chico. Aquest violon chico, del qual no se saben les mides, podria ser que fos un violoncel de cinc cordes o un violoncel tenor de quatre cordes (mi, la, re, sol). El violoncel tenor que sentireu avui fou construït l’any 1784 a la cort de Madrid per Francisco Gand. En aquella època Boccherini corria per allà..