Recuperem la memòria històrica: la necessitat d'obrir per tancar

Aquest es un espai dedicat a la difusió i recuperació de la memòria històrica, posant èmfasi als fet succeïts a la nostre ciutat en particular.

Des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hi ha una voluntat per recuperar la memòria democràtica del nostre context social amb el convenciment de que prenem consciència de la nostra història ens pots ajudar a construir un camí més sòlid envers la millora de la qualitat democràtica.

Les històries de vida són diverses i per això es vol recuperar aquelles memòries, totes elles parcials, amb la seva singularitat però amb el convenciment de que només el sumatori de totes elles ens pot apropar a tenir una visió més encertada del nostre passat.


Dintre del programa de recuperació de la Memòria Històrica, s'ha presentat a la plaça de la Vila la senyalització dels refugis antiaeris de la ciutat.

Durant la Guerra Civil, a la nostra ciutat es van construir diversos refugis per protegir la ciutadania dels bombardejos de l’aviació feixista. Quan sonaven les alarmes que anunciaven el perill d’un atac aeri, la població s’amagava als soterranis de les cases i als refugis que hi havia escampats pel municipi.

Santa Coloma va homenatjar fa dos anys les víctimes de la guerra amb la senyalització dels llocs on van caure les bombes; enguany es situen alguns dels espais on es refugià la ciutadania durant la guerra. En concret, se senyalitzen una dotzena de refugis, els situats a:

  • Plaça de la Vila – Ajuntament / carrer de Sant Carles
  • Can Roig i Torres
  • Torre Balldovina
  • Can Sisteré (l’antiga torre de Can Rius)
  • Plaça de Montserrat Roig / carrer del Safareig
  • Carrer Major / plaça de l’Olimp
  • Carrer de Prat de la Riba cantonada carrer de les Balears
  • Carrer Wilson
  • “El Molinet” (avinguda de la Generalitat)
  • “Montaña Partida” (carrer d’Elcano)
  • “El Pensament” (carrer Torras i Bages)
  • Plaça de Catalunya / carrer de Sant Carles

Segons la Junta Local de Defensa Passiva, el juliol de 1938 hi havia a Gramenet del Besòs uns 150 refugis, entre els construïts, els habilitats o a mig construir. D’aquests, n’hi havia només 3 d’oficials: un a l’Ajuntament, un altre a l’Hospital situat a Can Roig i Torres i un darrer a la Torre Balldovina. De la resta, en coneixem ben pocs. Gràcies a la documentació i a través de fonts orals sabem la situació aproximada d’alguns refugis, i també de l’existència d’altres encara que en desconeixem la seva localització. És per això que la senyalització dels refugis de la ciutat que ara s’inicia és un treball obert, inacabat, per anar ampliant i completant a mesura que recuperem la nostra història més recent, amb informacions noves que la recerca i les fonts orals ens puguin aportar. Si teniu coneixement de l’existència d’algun refugi podeu contactar amb el Museu per tal de facilitar-ne informació (Museu Torre Balldovina, plaça de Pau Casals s/n, tel. 93 385 71 42, museutorreballdovina@gramenet.cat).


Retirada la darrera placa franquista

A Santa Coloma, l'última placa de carrer amb nom assignat durant el franquisme s'ha retirat al "passatge de la Victòria". Aquesta via del barri del Fondo passa a denominar-se "Carrer de Julia Romera Yáñez".

Aquest dimarts 7 de març s'ha estrenat un nou nom a les denominacions de les vies públiques de Santa Coloma de Gramenet. El ‘passatge de la Victòria’ es dirà a partir d’ara ‘Carrer de Julia Romera Yáñez’, i amb aquest canvi desapareix l’últim element del nomenclàtor d’aquesta ciutat que conserva una denominació assignada durant l’etapa de la dictadura franquista. Aquest acte forma part del programa de recuperació de la memòria història més recent de Santa Coloma; un programa d’actes i accions que pretén, segons paraules de l’alcaldessa Núria Parlon “fer visibles aspectes d’un període que no podem permetre que es torni a repetir però que cal no oblidar. Recuperar i difondre la memòria històrica esdevé fonamental per a la preservació dels valors democràtics, la llibertat, la pau i la justícia social”.

Julia Romera (1921-1941) va ser una jove veïna colomenca lluitadora per la llibertat i la democràcia. Nascuda a Múrcia, va ser una destacada militant anarquista a la nostra ciutat. Condemnada a reclusió perpetua en un consell de guerra el 1940, va morir l’any següent a la presó de Les Corts (Barcelona) víctima de la tuberculosi.

 


foto de l'alcaldessa, Núria Parlon

 

Un any més la nostra ciutat rememora, a través d’un ampli programa d’actes relacionats amb la memòria i la història local més recent, el dia 27 de gener de 1939. Va ser llavors quan les tropes franquistes van entrar a Santa Coloma de Gramenet, al final de la Guerra Civil.

No oblidem. Recuperar i difondre la memòria històrica de Santa Coloma esdevé fonamental per a la preservació dels valors democràtics, la llibertat, la pau i la justícia social. Conèixer què va succeir des de la Segona República fins a la fi del règim franquista, així com de la transició fins a la democràcia, ens permetrà dur a terme una profunda reflexió. Aquella barbàrie no es pot tornar a repetir, ni aquí ni enlloc.

Per aquest motiu, el consistori, entitats de la societat civil i també la ciutadania col·laboren per a oferir-vos una programació que pretén visibilitzar diferents aspectes d’aquesta història recent, com ara la lluita contra la dictadura, la identificació de les víctimes de les fosses comunes, les vicissituds experimentades per les dones durant aquest període, entre d’altres. Propostes, en definitiva, de les colomenques i els colomencs contra l’oblit, que volem convidar-vos a gaudir amb consciència i a compartir.

Núria Parlon Gil
Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet