SC+

Història de Can Roig i Torres

versió imprimible

La casa particular

Rafael Roig i Torres fou un dels integrants importants de la colònia estiuenca a Santa Coloma de Gramenet, des dels primers anys de1900 a 1915. L’any 1906 inicià la construcció d’una bella torre d’estil anglès. Acabada l’any 1913, va merèixer un premi de la Diputació de Barcelona. Situada al bell mig del poble, era l’edificació més bella de Santa Coloma, i contribuí a l’ornament de la seva estampa rural. La torre està inclosa al catàleg d’edificis d’interès històric i artístic de la població.

Va ser la perla de les cases residencials durant l’etapa dels estiuejants. Els arquitectes es van inspirar en les torres noucentistes de més enllà dels Pirineus. És per això que el seu estil de construcció és força desconegut. Com a petita i inicial mostra de la internacionalitat del propietari, i com a benvinguda a tota l’alta societat estrangera del moment, va col·locar a l’entrada de l’edifici un mosaic on s’hi llegeix “Welcome”.

Rafael Roig i Torres va néixer a Barcelona l’any 1855. Va dedicar-se a l’enginyeria i a la publicitat. Al 1878 fundà i dirigí la revista “Crònica científica”. S’especialitzà en enologia i dirigí uns anys la revista de l’Institut Català de Sant Isidre i el seu suplement català “La pagesia” (1888-93). Al 1892 fundà la publicació “La viña americana” i “Les malures de la vinya” (1887). També col·laborà en diverses revistes catalanes i franceses. Dirigí la Companyia General d’Electricitat de Barcelona, fet que va propiciar que l’Ajuntament colomenc, presidit per Llorenç Serra, concedís a aquesta companyia el servei d’il·luminació pública en exclusiva durant trenta anys, amb un descompte per a la ciutat d’un 25%. La llum va arribar a Santa Coloma abans que a molts pobles veïns gràcies a aquest estiuejant. També cal destacar que Rafael Roig i Torres va ser tinent d’alcalde de Barcelona i posseïa la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

A la seva mort, el 1913, la propietat va passar a ser del seu fill Roig i Ostenrach. Contràriament al que es creia, Roig i Torres no va ser cònsol de l’Uruguai , sinó que aquest càrrec el va ostentar el seu fill des del 1912. Aquest, igualment estiuejant aquí, també va ser un personatge públic notori, ja que a més de ser un prestigiós metge va ser diputat provincial.

 

Hospital en la guerra civil

 

En aquella època Barcelona dificultava l’admissió de malalts procedents d’altres poblacions, i a Santa Coloma no hi havia cap hospital ni consultori mèdic. Aquests serveis es van crear durant la guerra.

En esclatar la guerra l’any 1936, la torre de Can Roig i Torres va ser requisada i destinada a Hospital de Sang. La decisió es va prendre a rel d’un primer bombardeig que va causar dues víctimes: el matrimoni Briz.

Els ferits es van acollir a la torre, que reunia unes condicions òptimes per a instal·lar serveis d’atenció sanitària, i la seva propietària només l’ocupava durant uns pocs mesos l’any.

L’Ajuntament va convocar la propietària per plantejar-li que deixés la torre pels serveis projectats a canvi d’endur-se tot els objectes de valor. La necessitat del moment no va deixar cap altra alternativa que la signatura del document de cessió de l’edifici.

Durant la segona meitat de l’any 1937, després d’unes converses amb l’alcalde Celestí Boada i el regidor de sanitat, Josep Berruezo, en Dídac Miejimolle, fill d’una celebritat de la Santa Coloma de l’època, va ser nomenat director-administrador de l’Hospital Municipal, amb l’encàrrec concret i prioritari de sanejar les despeses i regularitzar la vida laboral de l’Hospital. En Dídac també va ser l’autor dels motius pintats a les habitacions dedicades als nens. Aquest càrrec l’exercí fins el gener de 1939, moment en què es va posar al servei i disposició de la Creu Roja local després de l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma.

Dídac Miejimolle va ser cessat del seu càrrec i a Can Roig s’hi va instal·lar l’Hospital i el consultori mèdic, que es va dotar de material quirúrgic per a les cures d’urgència.

Però l’única entrada a la torre, pel carrer Dalt de la Ciutadella, era molt incòmode pels malalts, i la banda que donava al carrer Rafael de Casanovas estava tancada per un mur molt gruixut.

Es va projectar un accés per l’actual entrada a fi que hi pogués accedir l’ambulància de la Creu Roja. Tot i que el Secretari de l’ajuntament va advertir de la il·legalitat de l’obra, finalment la brigada municipal va obrir l’entrada a cops de pic i pala. El taller de manyeria va construir les portes de ferro que existien fins ara.

 

La seu de la falange

L’any 1943, i després d’un període de lloguers privats, l’Ajuntament va destinar la torre a ser seu de la Falange.

Fundada l’any 1933 per José Antonio Primo de Rivera, la Falange Española s’oposava al marxisme i al parlamentarisme, i incorporava al seu ideari el sentit catòlic de la tradició espanyola. Al 1943 es va unir a les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).

 

Escola Nostra Senyora de Lourdes

Uns anys més tard va ser la seu de l’escola Nostra Senyora de Lourdes. Una de les mestres més destacades del centre va ser la Lluïsa Soler Perxachs. Nascuda a Sant Celoni l’any 1918, era la petita de quatre germans. Aviat va venir a viure a Santa Coloma de Gramenet. El seu pare va ser durant molts anys el carter del poble i a ella la coneixien com “la Lluïsa del carter”. Va ser precisament el seu pare qui va orientar-la cap a l’ofici de mestra.

De molt joveneta va començar a fer de mestra de forma totalment desinteressada i va ser aquesta professió a la que es va dedicar tota la vida. Sempre va ser una persona molt vinculada a l’església i durant un temps va ser responsable dels catequistes de la Parròquia.

Va treballar en diferents escoles i moltes generacions la van tenir com a mestra, ja fos a les Dominiques, a Nostra Senyora de Lourdes o a Les Palmeres on es va jubilar, i on té el seu nom la biblioteca de l’escola.

Les reformes de l'edifici

Bàsicament, les reformes més importants que s’han fet en aquest edifici van ser quan es va decidir que Can Roig i Torres s’havia d’anomenar “Colegio Nacional Nuestra Señora de Lourdes”. En varen fer tres: al 1974, al 1977 i al 1978.

A la primera reforma (1974), principalment es van retocar aspectes interiors i alguns també exteriors: arranjament del pati, reparació de tanques de les portes i finestres, pintura de les reixes, etc.

A la segona (1977) les obres van consistir en condicionar els patis i accessos al col·legi. Per això es va procedir a la formació d’un petit mur d’obra. Es va efectuar el moviment de terres per a la anivellació de patis i també es va pavimentar una zona contigua al col·legi per formar una petita pista de jocs. Sobre el mur on es va col·locar una tanca metàl·lica i es va deixar un espai practicable.

I a la tercera i última reforma (1978) consta la construcció d’una tanca protectora.

Als anys 80 es va produir la rehabilitació més important destinant l’espai a la ubicació de l’Escola Municipal de Música. Finalment en al dècada dels 90 es van dur a terme les següents reformes: construcció d’una escala nova, habilitació de les golfes per construir dues aules col·lectives i la golfeta d’estudi.

 

Míriam Ríos 

Text extret del llibret inaugural de l'Auditori Can Roig i Torres

 

L’Escola Municipal de Música es posa en funcionament al novembre de 1980.El curs 1984-85, La Generalitat de Catalunyali atorga la condició d’Escola Autoritzada,depenent del Conservatori de Badalona.

El 22 d’abril de 1985 després d’una important rehabilitació de l’edifici s’inaugura L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA CAN ROIG I TORRES.El curs 1986-87 es converteix per Nomenament de la Generalitat en Conservatori Elemental, amb plena autonomia.

El 1993, amb la implantació de la LOGSE,deixa d’anomenar-se conservatori per convertir-se en Escola Municipal de Música Can Roig i Torres que, a l’empara del conveni marc signat entre l’Ajuntament de Santa Coloma i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat adequa l’estructura al nou model d’Escola de Música vigent enl’actualitat.

Compartir Compartir