Datat cronològicament entorn dels segles IV-III aC, és de ferro forjat, mesura 125 cm de llarg i 36 cm d’alçada, i és format per una tija horitzontal, de secció rectangular, sostinguda per quatre peus. Els extrems de la tija són doblegats enlaire i rematats amb el cap d’un brau per un costat i el d’un moltó per l’altre. Funcionalment formaria parella amb una altra peça de característiques similars que no ha estat trobada, i ambdós col·locats de forma paral·lela sostindrien una graella. Per les seves característiques i singularitat no es pot descartar que es tractés d’una peça amb un ús cultual. Es tracta d’una peça única al nostre país, suposadament d’importació, arribada tal vegada a través del comerç grec. Se’l relaciona amb els capfoguers metàl·lics d’influència etrusca que són ben representats a Itàlia i a Europa central.

Terracota en forma de cap femení que representa probablement la deessa grega Demèter o la púnica Tanit, guarnida amb els atributs i símbols iconogràfics que li són propis (fruites, espigues de blat i aus) i coberta amb un barret o kalathos.  Mesura 14,1 x 10,4 x 1 cm, té una cronologia dels segles IV-III aC i presenta cinc perforacions a la part superior possiblement destinades a rebre les espigues de cereal. Aquestes efígies aviat van deixar de ser utilitzades com a cremadors de perfums i van passar a utilitzar-se com a ofrenes sepulcrals, acompanyant els rituals agrícoles propis del sector litoral ibèric.

Apareguda en les darreres campanyes, és una làmina de forma aproximadament rectangular, fa 7,8 x 4,8-3,8 x 0,1 cm i presenta una perforació en un dels angles i un plec en un dels extrems. El que es conserva correspon a la part dreta del suport original i presenta restes d’inscripció per les dues cares. Tot i que el seu estat no permet fer gaires disquisicions lingüístiques per la impossibilitat de comprendre l’escriptura ibèrica, es pot afegir als exemplars que esmenten quantitats i numerals i que semblen acceptar sense problemes una interpretació com a carta comercial.