25.4.2014 : 11:05 : +0200

Lligat a la gran propietat senyorial de la Torre Balldovina trobem el Molí d’en Ribé, situat a la mateixa plaça de Pau Casals. Es tracta de les restes arqueològiques d’un molí fariner d'època medieval i moderna de grans dimensions; el seu funcionament s’ha datat entre els segles XIV i XX.

Molí d'en Ribé

La plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet comprèn un ampli conjunt historicoarquitectonic en el qual hi ha la Torre Balldovina i les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé, d’època medieval i moderna.

Aquest conjunt fa pensar en una propietat senyorial important i en una rica explotació agrícola formada al llarg dels segles XI, XII i part del XIII, moment en què degué estar ja consolidada plenament. És a partir d’aquest moment i en un context de prosperitat econòmica quan pren sentit la construcció del Molí d’en Ribé, a finals del segle XIII o en el XIV, època en la qual, a més, a causa de l’expansió dels cereals, es donà arreu un expandiment dels molins fariners hidràulics.

Encara que un document de venda datat del 1215 ens parla dels molins de la Torre Balldovina, segons Antoni Rigo el Molí d’en Ribé no es trobaria dins d’aquest grup de molins ja que es tracta d’un molí de nova planta. El seu nom prové de la família que el va tenir en propietat durant els segles XVII i XVIII, els Riber.

Per a l’edificació del Molí d’en Ribé s’aprofità el desnivell natural de terreny construint-hi els tres nivells típics d’un molí: la bassa, la sala de moles i els carcabans amb l’àrea de desguàs corresponent. Aquest desnivell permetia que l’aigua adquirís la potència necessària per moure les moles.

Després de la seva construcció el Molí seguí funcionant, amb pagesos enfiteutes que portarien el blat a moldre al Molí i, possiblement a finals del segle XVI o a començament del segle XVII, s’amplia, la qual cosa podria coincidir amb el creixement agrícola general de Catalunya en aquesta època.

Pel que fa al moment d’inutilització del molí, per les excavacions sabem que es produeix en un moment poc precís entre final del segle XIX o el començament del segle XX. La investigació documental prova que a mitjan segle XIX encara funcionava el molí; entre l’any 1910 i 1916 la família Sagarra cotitza per dues pedres de molí, i que és a partir d’aquest darrer any que deixa de pagar la contribució corresponent.

Més informació (pdf)