Els crèdits ràpids

Són molt habituals els anuncis en televisió, premsa, ràdio i internet dels anomenats “crèdits ràpids”, és a dir, aquells préstecs que concedeixen determinades empreses financeres en un temps molt breu (24 o 48 hores), per un import relativament baix i amb poques formalitats i requisits, de manera que pràcticament és suficient enviar una còpia de la nòmina i del DNI per obtenir el crèdit. El reclam sembla molt atractiu, però què amaga?

Aquesta publicitat intenta cridar l’atenció a aquelles persones que necessiten fer front a una despesa extraordinària i urgent, i no tenen estalvis per pagar-la. També pot ser atractiva per aquells que ja disposen de diferents préstecs o crèdits i les entitats financeres es neguen a concedir-los més, perquè el seu pressupost familiar mensual presenta un saldo pràcticament a zero. Ara bé, cal preguntar-se si aquesta és una bona solució per afrontar una despesa o si, per contra, l’únic que s’aconseguirà en realitat és augmentar encara més el sobreendeutament de la família.

• Els crèdits ràpids han de ser l’última opció, ja que els tipus d’interès anual i les despeses repercutides al client són molt més cares que els préstecs tradicionals concedits per bancs i/o caixes d’estalvis.
• És suficient comparar la TAE (Tasa Anual Equivalent) dels diferents productes existents en el mercat per saber quin resulta més costós en global. Avui en dia, els crèdits ràpids poden tenir una TAE de més del 20% i els préstecs tradicionals poden situar-se entre un 6% i un 8%.
• A la publicitat d’aquests productes sempre es destaca un import de quota mensual relativament baix i assequible per atreure a clients. Ara bé, no s’ha d’oblidar que això suposa que el préstec serà a més llarg termini i, per tant, el cost final de l’operació serà més car.
• És recomanable sol·licitar una oferta vinculant a diferents entitats per poder comparar-les i estudiar-les amb tranquil·litat. Totes les entitats estan obligades a lliurar una oferta amb totes les condicions de l’operació, i a mantenir-la vigent durant 10 dies hàbils, com a mínim.
• És fonamental valorar la possibilitat real de reemborsament del préstec i la necessitat del producte o servei que es pot adquirir, i no deixar-se portar per la publicitat.