Història

Un passeig per la història

Barrio del Centro

Amb un passat que ens situa al neolític mig com a punt de partida, Santa Coloma  i el seu territori ha estat testimoni de civilitzacions i cultures ben diverses. Des del segle VI fins a l’inici del II aC, el cim del Puig Castellar va ser un emplaçament privilegiat per a un poblat ibèric que, per la seva ubicació defensiva i ben comunicada,  fa pensar que va ser dels més importants.  

Als voltants del segle I aC, els romans van arribar a la zona i amb ells l’aparició de vil·les o cases de pagès romanes, establiments rurals que es caracteritzaven per la seva autosuficiència econòmica. Són poques les troballes d'aquest període a Santa Coloma, però suficients per afirmar que algunes d’elles  possiblement depenien de Baetulo (Badalona).

Al segle XI, el terme comptava amb una població d’unes 30 llars, equivalents a unes 135 persones. La ciutat era llavors una parròquia on es desenvolupava la vida quotidiana de les comunitats pageses i on l’església era el seu centre. En aquesta època es va construir l’únic edifici romànic de la comarca que ha arribat íntegre als nostres dies, la Torre Balldovina.

Després d’èpoques econòmiques de prosperitat i crisi, Santa Coloma, va arribar al segle XVI amb un cert enriquiment que es va reflectir amb la construcció o reforma d’algunes masies, com la desapareguda mas Marí, mas Castellar o la Torre Pallaresa.

El creixement agrícola i demogràfic del segle XVIII va fer que Santa Coloma desenvolupés l’explotació de la vinya, cultius de secà  i cultius de regadiu, a banda i banda del riu Besòs, i que tingués 731 habitants el 1786. De nou, els masos de Can Zam, Can Calvet, Can Dordal, Can Selva o Can Mariner, entre d’altres, van ser construccions de l’època.

La inestabilitat política, els desastres naturals, les epidèmies i les guerres, sobretot la del Francès, van fer que la recuperació econòmica i demogràfica fou lenta. Fins mitjan segle XIX no es va recuperar la població de finals del XVI i va ser  llavors quan Santa Coloma va rebre els primers inicis d’industrialització, fonamentalment de teixits i pells. A finals de segle, rep els primers immigrants de fora de Catalunya, provinents de Terol, atrets per l’Exposició Universal de 1888.

En la dècada 1910-1920 es van produir a Santa Coloma tres fets que van marcar urbanísticament el futur del poble: l’edificació de la nova església parroquial, l’Església Major; la construcció del primer pont sobre el riu Besòs, obrint noves vies de comunicació; i la creació de l’Empresa Nacional de Tierras, amb la qual es va iniciar la urbanització de la zona de muntanya sota la filosofia de la caseta i l’hortet. La població va continuar creixent per l’afluència d’immigrants atrets ara per l’expansió econòmica que va originar l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i les obres de l’Exposició Internacional de 1929 i del metro de Barcelona.

Tots aquests esdeveniments van provocar que Santa Coloma passés de tenir 2.728 habitants l’any 1920 a tenir-ne 12.930 el 1930. Aquest fet va originar la configuració dels primers barris suburbials i la generalització del fenomen de l’autoconstrucció.

Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització es va aturar i els canvi dins de l’estructura del poble eren irrellevants, tret del cas de les Cases Barates que l’any 1945 van ser annexionades a Barcelona, fet que va suposar la pèrdua d’habitants i d’una important zona industrial i de regadiu.

El nou procés de creixement de la ciutat va arribar durant les dècades dels anys 50 i 70. El 1975, Santa Coloma tenia 137.000 habitants, ciutadans que arriben principalment del sud d’Espanya. La seva estructura de poble va quedar així alterada, configurada al llarg dels anys entre el torrent de Can Zam i la riera del Fondo, i es va ampliar més enllà d’aquests límits d’una manera desestructurada fins a ocupar gairebé la totalitat del terme.

Actualment, Santa Coloma continua vivint un procés de canvi amb una millora del seus carrer, places, parcs, com ara el parc Europa, el de la Bastida o el de Can Zam, i dels seus equipaments.