Sabies que (2)

Sabies que... Tot i que són molts els jocs que tenen com a element principal la pilota, ha estat el futbol el que ha aconseguit més seguidors incondicionals. Quan els colomencs sortien de col•legi anaven fins al solar proper a la masia de can Calvet, prop de la Clínica Mental, convertit pels infants en un improvisat camp de futbol, o al darrere de l’església de Santa Coloma.
El futbol arribà més aviat tard a Santa Coloma si es té en compte que no va ser fins al 1923 que es creà oficialment el primer equip de futbol, anomenat Futbol Club Gramanet. En la indumentària quedaven reflectits el colors que definien aquest equip; vestien samarreta de color blau fort amb ratlles grogues. (Foto: Santa Coloma de Gramenet: Imágenes)


Sabies que... JOSEP PONS I RABADÀ
Mossèn Josep Pons i Rabadà, rector de la parròquia de Sant Adrià de Besòs a principis del segle XX, va fundar l’any 1917 el Sanatori de l’Esperit Sant un centre que en aquella època estava dirigit per atendre malalts tuberculosos pobres, i que va convertir-se en la llavor de l’hospital que tots coneixem avui dia. Pons i Rabadà va ser el gran propulsor de l’obra del sanatori. El seu dinamisme i el de l’Asociación del Espiritu Santo, gestora del centro van mobilitzar la societat civil de Barcelona, que van financiar el nou edifici, inaugurat l’any 1922.


Sabies que... Una donació econòmica del mossèn colomenc Jaume Gordi va fer possible la construcció, fa poc més de 100 anys, de l’Església Major de Santa Coloma, una iniciativa que va canviar el disseny urbanístic de la ciutat creant un nou punt de centralitat. Avui el passeig que aproxima el temple al centre de la ciutat, ple de cases singulars, recorda el nom del benefactor de l’obra que va començar a canviar Santa Coloma.


Sabies que... L’estiu del 2002 tècnics de la Diputació de Barcelona van detectar al riu Besòs una vintena de carpes adultes instal•lades en el salt d’aigua del pont vell de Santa Coloma. De fet, van trobar cinc o sis exemplars l’any 2001 però van guardar el secret perquè s’ampliés la família de peixos i per evitar la pesca furtiva. Les van trobar per casualitat, mentre feien els controls de les poblacions de mosquits. L’abundància de menjar i el fet que l’espècie sigui resistent a aigües amb poc oxigen són la clau de la presència d’aquestes carpes. A la recuperació de la vida al Besòs també hi contribueix la presència d’aus, algunes de les quals fins i tot hi nidifiquen.


Sabies que... El molí de vent de cal Xiquet distribuïa aigua potable a una part del poble. El 21 de juny de 1882 Antoni Guinarti Meya, propietari de la fàbrica de teixits de cal Xiquet instal•lada al carrer Major, va demanar permís al Ajuntament per construir dins del recinte de casa seva les instal•lacions necessàries per a un molí de vent. Inicialment amb el molí i, després a través d’una bomba, es distribuïa l’aigua potable per a bona part del poble per unes canalitzacions construïdes per sota els carrers.